L’esquinç de turmell és una de les lesions musculoesquelètiques més freqüents, tant en esportistes com en el dia a dia. Un mal pas baixant una vorera o un moviment brusc poden ser suficients per provocar-lo.
Tot i que molts esquinços evolucionen favorablement, una recuperació incompleta pot afavorir nous episodis i augmentar el risc d’inestabilitat crònica. Per això, és important recuperar progressivament la mobilitat, la força, l’equilibri i la capacitat funcional del turmell.
Què passa quan et fas un esquinç?
Un esquinç és una lesió dels lligaments que estabilitzen una articulació. Al turmell, els més afectats són habitualment els de la part externa, especialment el lligament talofibular anterior.
Segons la gravetat de la lesió, es pot classificar en tres graus:
- Grau I: lesió lleu de les fibres del lligament, sense inestabilitat significativa.
- Grau II: lesió parcial del lligament, amb més dolor, inflamació i limitació funcional.
- Grau III: ruptura completa d’un lligament, que pot comportar una inestabilitat important.
La gravetat s’ha de valorar tenint en compte l’exploració clínica i la funció del turmell, ja que els símptomes inicials no sempre reflecteixen amb precisió l’abast de la lesió.
Fase 1: els primers dies
L’objectiu inicial és protegir el turmell, controlar el dolor i la inflamació i començar una recuperació progressiva de la mobilitat i la càrrega.
- Protegeix el turmell: evita temporalment els moviments i les activitats que agreugen clarament el dolor.
- Eleva la cama: quan estiguis assegut o estirat, pot ajudar a controlar la inflamació.
- Utilitza compressió si és adequada: una bena elàstica o una ortesi poden ajudar a controlar els símptomes i proporcionar suport. Evita una compressió excessiva.
- Recolza el peu progressivament: caminar amb una càrrega adaptada a la tolerància, amb ajudes si cal, afavoreix la recuperació funcional.
En lesions greus, pot ser necessària una immobilització temporal o una protecció més rígida. La indicació depèn de la valoració clínica.
Fase 2: recuperar la mobilitat
A mesura que la lesió ho permet, cal recuperar progressivament la mobilitat del turmell i millorar la capacitat de caminar amb normalitat.
La fisioteràpia pot incloure:
- Exercicis de mobilitat activa adaptats al dolor i a la gravetat de la lesió.
- Teràpia manual per millorar la mobilitat i alleujar els símptomes, quan estigui indicada.
- Tècniques complementàries per ajudar a controlar l’edema.
- Exercicis progressius per recuperar la mobilitat necessària per caminar i fer les activitats quotidianes.
Un exercici senzill pot consistir a dibuixar l’abecedari a l’aire amb la punta del peu, sempre que el moviment sigui tolerable i adequat a la lesió.
Fase 3: recuperar la força i l’equilibri
La recuperació de la força i del control neuromuscular és essencial per restablir la funció del turmell i reduir el risc de recurrència.
Aquesta fase pot incloure:
- Exercicis per enfortir la musculatura del turmell i de l’extremitat inferior.
- Exercicis d’equilibri i propiocepció, que ajuden a millorar la percepció de la posició del cos i el control dels moviments.
- Exercicis de suport sobre una cama, amb una progressió adaptada a la capacitat de cada persona.
- Tasques dinàmiques i exercicis funcionals, segons les necessitats de la vida quotidiana o de l’esport.
A mesura que millora el control del turmell, es poden introduir exercicis més exigents, incloses superfícies inestables quan siguin adequades.
Un programa de rehabilitació individualitzat, especialment si inclou exercicis d’equilibri i control neuromuscular, pot reduir el risc de patir un nou esquinç.
Fase 4: tornar a l’activitat i a l’esport
La tornada a córrer o a practicar esport ha de ser progressiva i basada en la recuperació funcional, no únicament en el temps transcorregut des de la lesió.
Abans de reprendre l’activitat esportiva, és important valorar:
- El dolor durant l’activitat i després de fer-la.
- La mobilitat, la força i la resistència del turmell.
- L’equilibri i el control dels moviments.
- La confiança i la sensació d’estabilitat.
- La capacitat de fer salts, canvis de direcció i gestos específics de l’esport.
- La tolerància a un entrenament complet sense una exacerbació significativa dels símptomes.
Tornar a l’esport sense haver recuperat prou aquestes capacitats pot augmentar el risc de patir una nova lesió. En alguns casos, l’ús d’una ortesi durant l’activitat esportiva també pot ajudar a prevenir recurrències.
Quan cal fer una prova o anar a urgències?
Després d’una lesió de turmell, és important descartar una fractura quan hi ha signes que ho fan sospitar.
Busca una valoració mèdica si:
- No pots fer quatre passes després de la lesió.
- Tens dolor localitzat en punts ossis concrets del turmell o del peu.
- El dolor o la inflamació són importants o empitjoren.
- No pots recolzar el peu amb normalitat.
Segons l’exploració clínica i els criteris d’Ottawa, un professional pot determinar si cal fer una radiografia.
Si observes una deformitat, tens una ferida oberta important o el peu es torna fred, pàl·lid o insensible, busca atenció urgent.
Quant triga a recuperar-se un esquinç de turmell?
El temps de recuperació depèn de la gravetat de la lesió i de l’evolució individual. Els esquinços lleus poden millorar en una o dues setmanes, mentre que les lesions moderades o greus poden necessitar diverses setmanes o mesos.
La desaparició del dolor no sempre significa que el turmell hagi recuperat tota la força, l’equilibri i la capacitat funcional. Per això, és important completar una rehabilitació adaptada a les necessitats de cada persona.
T’has fet un esquinç de turmell?
Si t’has fet un esquinç i vols recuperar la mobilitat, la força i l’estabilitat del turmell, una valoració fisioterapèutica pot ajudar-te a planificar una recuperació adaptada a la teva lesió.
Consulta’m sense compromís: omple el formulari de sota o escriu-me per WhatsApp.
